Autoconsum solar: com es compensa l’energia que aboques a la xarxa
Tenir plaques no vol dir que cada quilowatt hora abocat valgui el mateix que un de consumit a casa. La diferència la marquen la compensació simplificada, el seu límit legal i les hores en què el mercat paga en negatiu.
L’energia que aboques a la xarxa no es ven: es compensa. L’article 14 del Reial decret 244/2019 estableix un saldo en termes econòmics, dins del període de facturació, entre l’energia que prens de la xarxa i els excedents que hi aboques, amb un límit taxatiu: el valor dels excedents no pot superar mai el de l’energia consumida. La factura d’energia pot quedar a zero, però mai al teu favor.
Què és la compensació simplificada
Una instal·lació d’autoconsum no reparteix la seva producció a voluntat: la casa consumeix el que necessita en cada moment i el que sobra se’n va a la xarxa. La compensació simplificada d’excedents és el mecanisme que posa preu a aquest sobrant i el descompta de la factura. La regula l’article 14 del Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, i consisteix en un saldo en termes econòmics, dins del període de facturació, entre l’energia que prens de la xarxa i els excedents que hi aboques.
La distinció important arriba de seguida: compensar no és vendre. No hi ha ingrés, ni transferència, ni cap factura que emetis tu. Hi ha un descompte a la factura de la llum que rebaixa el que pagues per l’energia que sí que has pres de la xarxa. És una diferència de fons, no de matís, i d’aquí surt gairebé tot el que ve després.
Qui s’hi pot acollir
No hi entra qualsevol instal·lació. Cal complir tres condicions alhora i deixar en ordre dos assumptes contractuals.
- Energia d’origen renovable. La font d’energia primària de la instal·lació ha de ser renovable. Una fotovoltaica domèstica ho és.
- Potència no superior a 100 kW. És un sostre ampli: qualsevol teulada residencial queda molt per sota.
- Modalitat d’autoconsum amb excedents acollida a compensació. És la modalitat concreta que ha de constar; n’hi ha d’altres que no donen dret a compensar.
- Un únic contracte de subministrament. El consum i la instal·lació han de penjar del mateix contracte.
- Contracte específic de compensació. A part del de subministrament, cal subscriure’l amb la comercialitzadora.
El límit legal: fins a zero i ni un euro més
Aquesta és la frase que decideix quant pots recuperar, tal com la formula l’article 14, traduïda: «En cap cas el valor econòmic de l’energia horària excedentària no podrà ser superior al valor econòmic de l’energia horària consumida de la xarxa en el període de facturació».
Dit d’una altra manera: la compensació pot deixar a zero l’import de l’energia del període, però mai posar-lo al teu favor. Si un mes aboques més valor del que consumeixes, aquell sobrant no es cobra i no es guarda per al mes següent. Es perd.
També convé no confondre «factura a zero» amb «factura d’energia a zero». El saldo juga contra l’energia consumida; el que pagues per la potència contractada continua a la factura. Un juny molt assolellat pot deixar el terme d’energia en no res i, tot i així, fer que t’arribi una factura amb import.
I hi ha una conseqüència que val la pena pensar abans de dimensionar la instal·lació: passada una certa mida, cada quilowatt addicional produeix a l’estiu excedents que ja no tenen contra què compensar-se. Una instal·lació ajustada al teu consum real acostuma a rendir més que una de sobredimensionada.
Quan el mercat paga en negatiu
Abans de parlar de preus negatius cal saber com es valora cada quilowatt hora abocat. Si tens el PVPC —el Preu Voluntari per al Petit Consumidor, la tarifa regulada que canvia de preu cada hora—, l’excedent es valora al preu mitjà horari que resulta dels mercats diari i intradiari, descomptats els costos dels desviaments. Si ets al mercat lliure, al preu horari que hagis acordat amb la teva comercialitzadora: aquí no hi ha fórmula legal, hi ha contracte, i convé llegir-lo abans de signar.
Aquest preu de mercat surt del mercat majorista, la subhasta on cada dia es casen l’oferta i la demanda d’electricitat per a l’endemà i que gestiona OMIE, l’operador del mercat elèctric ibèric. I pot ser negatiu: des del 28 de maig de 2026, el preu mínim de casació de l’acoblament únic diari europeu és de −600 €/MWh. El sistema admet per disseny preus per sota de zero quan hi ha més generació que demanda.
I n’hi ha, al migdia. A Espanya els preus negatius o nuls es concentren a les hores centrals del dia, quan la generació solar és màxima i la demanda baixa; a la tarda, quan cau el sol i puja el consum domèstic, el preu repunta. El fenomen creix amb la mateixa fotovoltaica: el maig de 2026 va ser el mes amb la quota de fotovoltaica més alta del mix elèctric espanyol registrada fins ara, amb un 28,5 %.
La paradoxa, per a qui té plaques, és difícil d’esquivar: les hores de màxima producció són, cada vegada més sovint, les hores en què allò que aboques val menys. Quan el preu cau per sota de zero, l’excedent d’aquella hora resta en el saldo del període en comptes de sumar-hi. PrecioLuz assenyala aquests trams: al costat del preu del mercat majorista, avisa de les hores en què la compensació d’excedents va en negatiu.
Per què convé consumir el que produeixes
De tot això en surt una sola regla pràctica, i és la que de debò mou la factura. Un quilowatt hora que consumeixes en el mateix moment en què el produeixes t’estalvia el preu complet d’aquell quilowatt hora: l’energia, més els peatges de transport i distribució i els càrrecs del sistema —els conceptes regulats que es paguen per fer servir la xarxa i sostenir el sistema elèctric—, i els impostos que van a sobre de tot plegat. Un quilowatt hora que aboques es compensa només al preu de l’energia al mercat.
Les dues xifres no s’assemblen. Quant se separen depèn de la teva tarifa i de l’hora: de dilluns a divendres, les hores de sol cauen en els trams cars de la part regulada, mentre que els dissabtes, els diumenges i els festius nacionals de data fixa es facturen sencers en vall, on aquesta part és mínima. En una hora de preu negatiu ja no hi ha discussió possible: allò que aboques no val res, o val menys que res.
D’aquí ve la recomanació que repeteixen els instal·ladors i que la norma acaba avalant: moure a les hores de sol tot el que es pugui moure. Rentadora, rentaplats, termo elèctric, bomba de calor, la càrrega del cotxe. No hi ha cap xifra d’estalvi a prometre, perquè depèn de la teva instal·lació, del teu contracte i de la teva corba de consum, però la direcció és inequívoca: cada quilowatt hora autoconsumit val més que aquest mateix quilowatt hora abocat.
Per decidir-ho cada dia calen els dos preus al davant. PrecioLuz mostra el PVPC hora a hora i, per a autoconsum, el preu del mercat majorista i la compensació d’excedents, amb les hores en negatiu marcades.
Mira el mercat abans de posar la rentadora
PrecioLuz mostra el PVPC hora a hora i, per a autoconsum, el preu del mercat majorista i la compensació d’excedents. A més, avisa de les hores en què l’excedent va en negatiu.
Preguntes freqüents
Em paguen per l’energia solar que aboco a la xarxa?
No en forma d’ingrés. La compensació simplificada d’excedents és un descompte a la factura de la llum, no una venda d’energia: rebaixa el que pagues per l’energia que sí que has consumit de la xarxa durant aquell període de facturació. No emets cap factura ni reps cap transferència.
Què passa si un mes aboco més del que consumeixo?
El sobrant es perd. L’article 14 del Reial decret 244/2019 impedeix que el valor econòmic dels excedents superi el de l’energia consumida de la xarxa dins del període de facturació, de manera que la compensació pot deixar l’import de l’energia a zero, però mai al teu favor. Tampoc no es guarda per al mes següent.
Què passa si el preu del mercat és negatiu?
En aquelles hores l’excedent resta en el saldo del període en comptes de sumar-hi. Des del 28 de maig de 2026 el preu mínim de casació de l’acoblament únic diari europeu és de −600 €/MWh, i a Espanya els preus negatius o nuls es concentren a les hores centrals del dia, justament quan més produeix una instal·lació solar.
Quins requisits hi ha per acollir-se a la compensació simplificada?
Tres alhora: que la font d’energia primària sigui d’origen renovable, que la potència no superi els 100 kW i que la instal·lació estigui en la modalitat d’autoconsum amb excedents acollida a compensació. A més cal tenir un únic contracte de subministrament i subscriure un contracte específic de compensació.